 LLIBRE
D'AMIC E AMAT "El Llibre d'amic e Amat és l'obra més popular de Llull" "He sentit sempre criticar, a casa nostra, en nom del seny i en nom dels benpensants, gairebé unànimement, els escriptors de passió desbordant, que es vessen en la seva obra. Aquest retret se li feia a Joan Puig i Ferrater abans de la guerra [...] Joan Salvat-Papasseit també ha estat tingut en quarentena molt de temps a causa del seu franc erotisme, que ofenia la pudibunderia dominant. Ara em plau, tot llegint Llull, de constatar que el seu desbordament és constant, la seva passió gairebé sempre "excessiva", i que ja en el seu temps, a causa d'això, era anomenat "lo foll"." (Palau i Fabre, Josep."Llull de més a prop". Quaderns de l'Alquimista. Barcelona, Proa, 1997, p. 25) "En el Llibre de contemplació assistim encara a un procés de despresa de la realitat, mentre en el Llibre d'Amic e Amat ens hem traslladat del tot a la sobrerealitat que Ramon Llull volia aconseguir. [...] LLull ha esdevingut tot amor, la fam d'absolut que el movia ha trobat on abeurar-se, on reflectir-se: és en l'amor diví." (Palau, Quaderns, p. 29) "Llull parla del seu "foll seny" (32) Una follia que sigui basada en el seny, que sigui follia del seny, serà, en certa manera una follia doble, o una follia al quadrat, o una follia extrema, o potser una follia lúcida. No la de l'extraviat mental o la del deficient mental, ans una follia que involucra l'ésser d'una manera més completa, més total, més d'acord amb ell mateix. [...] poder parlar de foll seny vol dir haver actuat i haver assumit, en la vida, posicions a les quals s'arriba no pas per un arborament inicial o per un motor passional; vol dir haver actuat i haver assumit situacions extremes, arborades o escabellades, partint d'una base serena i després d'haver-ho mesurat bé tot i haver acceptat les conseqüències d'una decisió excepcional." (Palau, Quaderns, p. 33) Ramon Llull: "Hi ha una saviesa del seny i una saviesa -més alta- de la follia. Per a l'alta vida de l'ànima, el seny solament serveix per a decidir quan cal llançar-se a la follia." "És el seny que ha d'organitzar els béns que la follia ha conquerit i crear-los defenses. Però, ¿descansa mai, ha de descansar mai la follia?" "Blanquerna començà son llibre, lo qual departí en aitants verses con ha dies en l'any. E cascú vers basta a tot un dia a contemplar Déu, segons la Art del Llibre de contemplació. Comencen les metàfores morals" "en veure's forçat Llull a condensar en poques línies matèria per a meditar tot un dia, s'imposa obligadament un llenguatge metafòric, ja que el llenguatge directe no admet una tan densa concentració. I, com és lògic, un esforç d'aquest tipus, sense perdre ni la més lleu partícula d'eficàcia mística, es transforma en un elevat món de poesia." "El gran enginy de Ramon Llull es palesa en nombroses antítesis i paradoxes. Fixem-nos en conceptes com: l'amic és sol quan es troba en companyia de la gent (versicle 47); com més el guareix l'Amat més augmenten les seves fatigues, i com més el fa llanguir, més el guareix (51 [...]); la seva riquesa és la seva pobresa (57); benanança és malanança (65); els camins d'amor són llargs i breus (70); revela els seus secrets amb secret i amb revelació els té secrets (75); [...] etc." (Riquer, p. 318 i 319). 47. Estava l'amic tot sol, sots la ombra de un bell arbre. Passaren hòmens per aquell lloc, e demanaren-li per què estava sol. E l'amic respòs que sol fo quan los hac vists e oïts, e que d'abans era en companyia de son amat. 51. Dix l'amic a son amat: -En tu és mon sanament e mon llanguiment; e on pus fortment me sanes, pus creix mon llanguiment, e on més me llangueixs, major sanitat me dónes-. Respòs l'amat: -La tua amor és segell e empremta on mostres los meus honraments a les gents.- 57. Demanaren a l'amic: -¿Quals són tes riqueses?-. Respòs: -Les pobretats que sostenc per mon amat-. -¿E qual és ton repòs?-. -¿E qui és ton metge?-. -La confiança que he de mon amat-. -¿E qui és ton maestre?-. REspòs, e dix que les significances que les creatures donen de son amat. 64. Demanaren a l'amic qual cosa era benanança. Respòs que malanança sostenguda per amor. 70. Les vies d'amor són llongues e breus per ço cor amor és clara, pura, nédea, e vera, subtil, simple, forts, diligent, llugorosa, abundosa de novells pensaments e de antics remembraments. 75. Demanaren al foll on començà enans sa amor: o en los secrets de son amat, o en revelar-los a les gents. Respòs, e dix que amor no hi fa null departiment, con és en son compliment; car ab secret té l'amic secret los secrets de son amat, e ab secret los revela, e ab revelació los té secrets. ANTÍTESI: Demanaren a l'amic: -Quals són tes riqueses? Respòs: Les pobretats que sostenc per mon amat. Són freqüents els versicles dialogats, amb la qual cosa l'autor aconsegueix sovint concentrar més la matèria. Comparació: I el trobat era clar, quiet, intangible i profund. I ressonava com una cisterna Ramon Llull 22. Vénc l'amic beure a la font on hom qui no ama s'enamora com beu en la font, e doblaren sos llanguiments. E vénc l'Amat beure a la font per ço que sobreoblement doblàs a son amic ses amors, en les quals li doblàs llangors. 26. Cantaven los aucells l'alba, e despertà's l'amic, qui és l'alba, e los aucells feniren lur cant, e l'amic morí per l'Amat en l'alba. 27. Cantava l'aucell en lo verger de l'Amat. Vénc l'amic, qui dix a l'aucell: -Si no ens entenem per llenguatge, entenem-nos per amor, cor en lo teu cant se representa a mos ulls mon Amat. "Tornam a torba en aquests versicles els temes de la tradició amatòria medieval trobadoresca i també narrativa: la font i la seva aigua, que alleuja les penes d'amor o encén la passió, segons els casos; els ocells i el seu cant, que sedueix i fascina; el verger on tenen lloc encontres amorosos predestinats." (Badia, 141) "Cerverí de Girona, en els temps de la joventut de Llull, ja havia duit a terme pel seu compte la traducció de l'alba trobadoresca als plantejaments religiosos. Cerverí afirma que ell, que estima la Verge, en despuntar el dia no s'ha d'amagar de ningú perquè la seva Dama és superior a les mortals." (Badia, 142) "Robert Pring-Mill [...] va saber descobrir en la seva exègesi del versicle 314, com, en un sol ítem del Llibre d'amic e Amat, de fet, hi havia implícita tota la cosmologia lul.liana i tota la seva teoria mística" (145-146) 314. Per les carreres de vegetació, e de sentiment, e d'imaginació, e d'enteniment, volentat, anava l'amic cercar son Amat; e en aquelles carreres havia l'amic perills e llanguiments per son amat, per ço que exalçàs son enteniment e sa volentat a son Amat, qui vol que los seus amadors l'entenen e l'amen altament. LLIBRE D'AMIC E AMAT 9. -Digues, amic -dix l'amat-, ¿hauràs paciència si et doble tes llangors?-. -Hoc, ab què em dobles mes amors.- 18. Questió fo entre los ulls e la memòria de l'amic, car los ulls deïen que mellor és veer l'amat que membrar-lo, e la memòria dix que per lo remembrament puja l'aigua als ulls e el cor s'enflama d'amor. 25. Digueren a l'amic: -On vas?-. -Venc de mon amat-. -On vens?-. -Vaig a mon amat-. -Quant estaràs ab ton amat?-. -Aitan de temps con seran en ell los meus pensaments.- 29. Encontraren-se l'amic e l'amat, e dix l'amic: -No cal que em parles; mas fe'm senyal ab tos ulls, qui són paraules a mon cor, con te dó ço que em demanes.- 45. Dos són los focs qui escalfen la amor de l'amic: la un és bastit de desigs, plaers e cogitacions; l'altre és compost de temor, llanguiment, e de llàgrames e de plors. 50. Eguals coses són propinqüitat e llunyedat, entre l'amic e l'amat. Car enaixí con mesclament d'aigua e de vi, se mesclen les amors de l'amic e l'amat; e enaixí con calor e llugor, s'encadenen llurs amors; e enaixí con essència e ésser, se convénen e s'acosten. 54. Anava l'amic per una ciutat con a foll, cantant a son amat; e demanaren-li les gents si havia perdut son seny. Respòs que son amat havia pres son voler, e que ell li havia donat son enteniment; per açò era-li romàs tan solament lo remembrament, ab què remembrava son amat. 71. Demanaren a l'amic quals són los fruits d'amors. Respòs: -Plaers, cogitaments, desigs, sospirs, ànsies, treballs, perills, turments, llanguiments. Sens aitals fruits no es lleixa amor tocar a sos servidors.- 97. Demanaren a l'amic de qui era. Respòs: -D'amor-. -De què est?-. -D'amor-. -¿Qui t'ha nodrit?-. -Amor-. -De què vius?-. -D'amor-. -Con has nom?. -Amor-. -D'on vens?-. -D'amor-. -On vas?-. -A amor-. -On estàs?-. -En amor-. -Has altra cosa mas amor?-. Respòs: -Hoc, colpes e torts contra mon amat.- -Ha en ton amat perdó?-. Dix l'amic que en son amat era misericòrdia e justícia, e per açò era son hostal entre amor e esperança. 109. -Turmenatava'm amor tro que li hac dit que tu eres present als meus turments; adoncs amor afluixà mos llanguiments, e tu, per guardó, multipliquist amor, qui em doblà mos turments.- 112. Anava l'amic en una terra estranya on cuidava atrobar son amat, e en la via assaltejaren-lo dos lleons. Paor hac de mort l'amic per ço cor desirava viure per servir son amat; e tramès son remembrament a son amat, per ço que amor fos a sos trespassaments; per la qual amor mills pogués sostenir la mort. Dementre que l'amic remebrava l'amat, los lleons vengren humilment a l'amic, al qual lleparen les llàgremes de sos ulls qui ploraven, e les mans e els peus li besaren. E l'amic anà en pau encercar son amat. 117. Encontraren-se l'amic e l'amat, e foren testimonis de llur encontrament saluts, abraçaments, e besars, e llàgremes, e plors. E demanà l'amat a l'amic, de son estament; e l'amic fo enbarbesclat en presència de son amat. 118. Contrastaren-se l'amic e l'amat, e pacificaren-los llurs amors; e fo questió qual amor hi més major amistat. 124. Demanaren a l'amic quals tenebres són majors. Respòs que la absència de son amat. Demanaren-li qual és la major resplandor, e dix que la presència de son amat. 132. Jaia l'amic en llit d'amor. Los llençols eren de plaers, e lo cobertor era de llanguiments, e el coixí era de plors. E era qüestió si el drap del coixí era del drap dels llençols o del cobertor. 163. Amor e desamor s'encontraren en un verger on parlaven secretament l'amic e l'amat; e amor demanà a desamor per qual entenció era venguda en aquell lloc, e respòs desamor que per desenamorar l'amic e per deshonrar l'amat. Molt desplac a l'amat e a l'amic ço que deïa desamor, e muntiplicaren amor per ço que vencés e destruís desamor. 173. Deïa l'amic: -Si vosaltres, amadors, volets foc, venits a mon cor e encenets vostres llànties; e si volets aigua, venits als meus ulls, qui decorren de llàgremes; e si volets pensaments d'amor, venits-los pendre a mes cogitacions.- 177. -Digues, foll, has diners?-. Respòs: -He amat-. -¿Has viles, ni castells, ni ciutats, comdats ni ducats?-. Respòs: -He amors, pensaments, plors, desirers, treballs, llanguiments, qui són mellors que emperis ni regnats.- 190. -Digues, foll, ¿de què es fa la major comparació e semblança?-. Respòs: -D'amic e amat-. Demanaren-li per qual raó. Respòs que per amor, qui estava entre amdós. 196. Moria l'amic per plaer, e vivia per llanguiments; e els plaers e els turments s'ajustaven e s'unien en ésser una cosa mateixa en la volentat de l'amic. E per açò l'amic, en un temps mateix, moria e vivia. 201. -Digues, amador, has riquea?-. Respòs que: -Hoc: amor-. -Has pobrea?-. -Hoc: amor-. -Per què?-. -Per ço cor no és amor major, e cor no enamora molts amadors a honrar los honraments de mon amat.- 235. Amor és mar tribulada de ondes e de vents, qui no ha port ni ribatge. Pereix l'amic en la mar, e en son perill pereixen sos turments e neixen sos compliments. 292. -Digues, foll, ¿has vist home qui sia orat?-. Respòs que ell havia vist un bisbe qui havia a sa taula molts anaps, e moltes escudelles e talladors d'argent, e havia en sa cambra moltes vestedures e gran llit, e en ses caixes molts diners; e a la porta de son palau havia pocs pobres. 295. -Foll, digues, què és amor-. Respòs que amor és aquella cosa qui los francs met en servitut, e a los serfs dóna llibertat. E és questió a qual és pus prop amor: o a llibertat, o a servitut. 364. Embriagava's l'amic de vi, qui membrava, entenia e amava l'amat. Aquell vi amarava l'amat ab sos plors e ab les llàgremes de son amic. RAMON LLULL Llibre d'amic e amat (Espiral d'embulls. NO TOT ÉS DESAR SOMNIS. Blau/Discmedi, Palma, 2000)
|
