Blanquerna. (1283)

"Blaquerna s'imposa la meta més alta de la vida humana, la d'arribar a ésser "contemplatiu"." (171) "Els personatge duen també una càrrega modèlica, que els eleva a tipus representatius: Evast i Aloma són el model tots els pares, Natana de totes les abadesses, Blanquerna, successivament, dels cavallers errants de l'esperit, dels monjos, dels abats, dels bisbes i dels papes. Per això, Llull evita sempre els trets massa precisos i concrets i en tria d'altres que siguin generalitzables. Així és com Ramon aspira a construir una novel.la que contengui per semblança tot el gènere humà; també ajuda, òbviament, la noció de l'organització harmònicament jeràrquica de la societat." (Badia 174)

Primer llibre, "De matrimoni". Quan el fill Blanquerna és gran, Evast, el pare, proposa a la seva dona Aloma de dedicar-se els dos a la vida contemplativa i de cercar esposa a Blanquerna i encarregar-li els negocis, ella s'hi nega però li proposa que continuïn vivint a la casa però fent vida de penitència i d'oració, amb absoluta castedat i encomanant els béns a Blanquerna. Quan li ho comuniquen ell diu que no, que es vol dedicar a la vida ermitana, renunciant el món; la mare intenta temptar-lo duent a casa la filla de la veïna Natana perquè parli amb ell. Natana li declara amor, però al final és Blanquerna qui la convenç que ella també abandoni el món i ingressi en un ordre religiós. La resta del primer llibre és dedicat a Evast i Aloma que amb els seus bens fan bastir un hospital on atenen els malalts.

El segon llibre, "De religió", és dividit en dues parts. A la primera Natana rep l'hàbit a un monestir i arriba a abadessa. A la segona part, Blanquerna, en el seu peregrinar parla amb els deu manaments, i després amb Fe, Veritat i Enteniment; més endavant l'Emperador, el joglar, el pastor. Després troba una donzella reptada per un cavaller, i Blanquerna, amb paraules convenç el cavaller que desisteixi de la seva mala acció, ella agraïda li diu: Sènyer, en vostre poder só, e vostres paraules m'han deslliurada de les mans del cavaller. Altre guardó no us puc fer, mas d'aitant que us podets plevir [complaure] de ma persona a tot vostre plaer. Però Blanquerna, amb gran fortalesa d'esperit va vèncer la temptació. Al final, entra en un convent i arriba a abat. Aquí exposa la seva idea per a la reforma monàstica.

Al llibre tercer "De prelació", Blanquerna és elegit bisbe, encara que s'hi resisteix perquè vol dedicar-se a la vida contemplativa. Organitza el seu bisbat a base de l'austeritat, l'almoina i l'assignació dels canonges a determinats serveis: advocació de les benaventurances, estudi de teologia i dret canònic, servei de l'Església. Hi ha una anècdota d'un dels canonges que mostra l'obsessió de Ramon per la tasca missionera i perquè la joglaria canti la mare de Déu i no les dones: Esdevenc-se un dia que ell passava davant una taverna on havia ajustats gran re de tafurs e de gul.liards e de arlots, los quals bevien en la taverna, e cantaven e ballaven e sonaven estruments. Lo canonge entrà en la taverna, e comprà del vi e ballà ab los tafurs, e dix estes cobles de nostra Dona: A vós, dona verge santa Maria / dó mon voler, qui.s vol enamorar / de vós tan fort, que sens vós no volria / en nulla re desirar ne amar; / car tot voler ha melloria / sobre tot altre que no sia / volent en vós, qui és maire d'amor. / Qui vós no vol, no ha d'on s'enamor. Els parroquians de la taverna, contagiats pels cants i l'alegria del canonge, el seguien i cantaven amb ell.

Al llibre quart "D'apostolical estament", el fan papa. "Ramon lo foll" es presenta davant el papa Blanquerna, com Llull es va presentar tantes vegades davant diversos papes. El papa Blanquerna du a la pràctica les empreses de tasca missionera que Ramon Llull va exposar tantes vegades als papes.

Al llibre cinquè, "De vida ermitana" Blanquerna arriba al propòsit amb què havia partit de casa: ésser ermità, després de renunciar al papat. En la soledat l'ermità Blanquerna llegia la Bíblia i el Llibre de contemplació, o sia, la primera obra de Ramon Llull; i va escriure dues obretes que s'inclouen íntegres al Blanquerna: L'Art de contemplació i el Llibre d'amic e Amat. Al final hi acudeix un joglar penedit i Blanquerna li imposa la penitència d'anar pel món divulgant el "romanç d'Evast e Blanquerna". De fet, el Blanquerna és un llibre de prosa fàcil, sense paraules i elucubracions filosòfiques massa elevades (contràriament al Llibre de meravelles).

"el Blaquerna és una novel.la fonamentalment moral: la novel.la de la reforma moral de l'individu i de la societat." (Badia,115)

"consideram com exempla totes les formulacions narratives o plàstiques que es corresponen, generalment per analogia, amb uns determinats continguts científics i morals" (Badia, 119)

Al Llibre de meravelles (II, cap. 14) llegim: -Bells amics -dix l'ermità-, scientment vos faç aitals semblances per ço que vostro enteniment exalcets a entendre; car on pus escura és la semblança, pus altament entén l'enteniment qui aquella semblança entén."

Al capítol 49 del Blanquerna introdueix el tema del mal:
"En drecera d'aquella encontrada on anava Blaquerna, estava un pastor qui guardava gran re de bestiar. Aquell pastor havia un fill de edat de set anys. Per la gran amor que lo pastor havia a son fill, lo menà un jorn amb si. Esdevenc-se que lo pastor s'aformí, segons que havia acostumat, e l'infant se lunyà d'aquell lloc on son pare dormia. Un llop venia al bestiar, e atrobà l'infant, e pres aquell. Als crits que l'infant gità com lo llop lo pres, se despertà lo pastor, e viu que lo llop se'n portava son fill. Lo pastor ab sos cans encalçà lo llop; mas ans que l'hagués atent, hac lo llop devorat e mort son fill, e li hac menjada la corada de son ventre."
Després Blanquerna mata el llop i consola el pastor.

"Llull aplica a la Verge llances que els trobadors dedicaven mutatis mutandis a les dames mundanes: A vós dona verge santa Maria / dó mon voler, qui es vol enamorar / de vós tan fort, que sens vós no volria / en nulla re desirar ni amar; / car tot voler ha melloria / sobre tot altre que no sia / volent en vós, qui és mayre d'amor. / Qui vós no vol, no ha d'on s'enamor." (capítol 76 del Blaquerna) (Badia, 119-120)

"Llibre de Santa Maria, que consisteix en el desenvolupament de trenta capítols corresponents a altres tants atributs de Maria, un dels quals és el de l'alba [...] l'"alba" és també [...] un subgènere trobadoresc". (Badia, 120)

"Cap obra literària de Llull és formalment igual, ni tan sols semblant, a qualsevol altra obra literària de Llull. [...] una de les característiques més atraients de l'obra de Cerverí de Girona, poeta àulic de Jaume I, model de poetes catalans i, com hem vist, col.lega del Llull trobador, és la proclivitat a la variació constant de recursos [però] les originalitats de Cerverí no s'allunyen del camp de la retòrica trobadoresca [...] Per a Llull, en canvi, no hi ha camps tancats ni fronteres: ell es dicta a si mateix les seves pròpies lleis literàries guiat per una elecció moral i apologètica prèvia." (Badia, 122)

"Observem que la bellesa del discurs és objectivable a través de la jerarquització dels continguts; el llenguatge que parla als sentits i a la imaginació, i que per a nosaltres és el de literatura o de la poesia, funciona sobre la base de suggeriments analògics. No hi ha en Llull criteris formals de bellesa literària, ja que és bell el que és apte per a la transmissió de la veritat. Vet aquí una síntesi possible de la "poètica" de Llull. La retòrica en Llull és el conjunt de les tècniques per a aconseguir aquesta transmissió de la veritat." (Badia, 140)

http://www.mallorcaweb.com/Mag-Teatre/llull/amic.html