EL DUALISME CATAR

El catarisme va ser una religió cristiana fonamentada en la interpretació dualista de les Escriptures. La Bíblia càtara, el llibre sagrat que els predicadors itinerants portaven a tot arreu amb ells i que era la base del seu ensenyament, era un Nou Testament complet que incloïa els quatre Evangelis, els Fets dels Apòstols, les Cartes Canòniques i els llibres sapiencials de l'Antic Testament. Els càtars rebutjaven l'Antic Testament, per considerar-lo una crònica de la creació d’aquest món baix, pel fals Déu, en el qual veien l'expressió del principi dolent.

La Bíblia càtara (traducció occitana d'un original llatí anterior a la Vulgata de Sant Jeroni), no era gairebé gens diferent de la Bíblia catòlica. La principal diferència es troba en els primers versets del pròleg de l'Evangeli segons Sant Joan.

Aquest és el text de la Vulgata, que és encara la base de la Bíblia actual:

-(Jo 1,3):"Tot ha estat fet per ell, i res del que ha estat fet no ha estat fet sense ell"

-(Jo 1,4):"Tenia en ell la vida, i la vida era llum ..."

Mentre que el text de la "vella llenguadociana" era el següent:

-(Jo 1,3):"Tot ha estat fet per ell, i sense ell res no ha estat fet"

-(Jo 1,4):"El que fou fet en ell la vida, i la vida era llum ..."

Això vol dir, que els càtars distingien dues creacions: la veritable, la de les coses que "són" realment, és a dir la de Déu ("Tot ha esta fet per ell"); i la il·lusòria, la de les coses que no tenen una existència veritable, aquest món visible assimilat al "no-res" ("És sense ell que ha estat fet el no-res"), o "totes les coses han estat fetes sense ell". El món visible, "aquest baix món", no és la creació divina. Aquest món visible, en el qual res no és estable, en el qual tot allò que és manifesta està sotmès a la corrupció i a la mort, aquest món visible víctima del desordre, del mal, del sofriment, de la violència, aquest món ha de ser creació d'un altre principi, del principi dolent, del principi maligne, en una paraula del diable.

Efectivament, el dualisme no es resumeix en una constatació moral de l’acció del bé i del mal en aquest món, en el seu antagonisme. Si així fos, totes les esglésies cristianes que creuen en Déu i en el diable serien dualistes. El veritable dualisme suposa la independència absoluta d’una arrel del bé i d'una arrel del mal, relacionades l'una amb l'altra.

"Hi ha dos mons: un és visible i l'altre és invisible. Cadascú té el seu déu. L'invisible té el bon Déu, el que salva les ànimes. L'altre, el visible, té el déu dolent, que fa les coses transitòries."

Els càtars doncs, creien en dues creacions sorgides de dos principis, segons la lògica, els indicis de la qual s'intueixen des del pròleg del "LLIBRE DELS DOS PRINCIPIS" (fragmentari resum d'un tractat escrit per doctors càtars, que consta d'una introducció i diferents capítols com la creació, refutació del lliure albir,...): "Un bon arbre no pot donar fruits dolents, ni un mal arbre pot donar bons fruits"; s'extreu la lògica conclusió, que el món visible sotmès a la corrupció, a la mort i al mal, no podia ser la creació del Déu d'amor ensenyat per Crist:"La meva reialesa no és cosa d'aquest món ..."

http://www.xtec.es/~apalau12/doctcat1.htm